Naixement

I a la Terra van passant els anys. I les casualitats també. Tanmateix el 8 de març, però de l’any 1920, i també al carrer d’Aragó, 235, de Barcelona, a un quart de deu del matí, es senten els primers plors d’un infant nounat que té por del que li depara el nou estat de la vida en aquesta etapa que ara comença fora del seu cau matern. Tan bé com estava des que va néixer en el si de la seva mare, i era expulsat amb dolor i angúnia davant del misteri que li estava esperant. L’etapa terrenal començava amb dolor, angúnia i misteri; i, com acabaria? Segurament amb dolor i misteri, però amb una confiança absoluta en l’amor de Déu, tal com va començar amb l’amor de la mare. Els seus pares, Joaquim i Margarida, eren plens de felicitat veient aquest primer fruit del seu amor; i ambdós pares van pensar en la felicitat que tindrien llurs pares, avis del nounat. A aquest infant primerenc els seus pares li posaren els noms de Joaquim (per tradició), Antoni i Lleonard.

Els nous pares, varen pensar en l’alegria que sentirien llurs pares, en Joaquim, i en Miquel i la Margarida, puix l’avi Joaquim ja havia tingut tres desenganys i decepcions a l’haver-li nascut tres nétes, quan ell desitjava un nét, i els avis Miquel i Margarida per ser el primer nét que els hi naixia. Així, doncs, el pare del nounat envià una nota al seu pare per mitjà de la serventa dient-li que li havia nascut un nét. Però, a l’assabentar-se el seu fill Lluís, oncle de l’infant i pare de dues de les nétes, va dir al seu pare que el seu fill Joaquim li estava gastant una broma pel seu interès en tenir un nét. Malgrat això, l’avi Joaquim se’n va anar a casa dels nous pares, per veure si el nen era, tanmateix, nen o nena; i allí va romandre l’avi Joaquim fins que a l’infant se li van haver de canviar els bolquers i, d’aquesta manera, va poder comprovar la virilitat del seu nét, enfadant-se amb els seu fill Lluís per haver-lo volgut enganyar d’aquesta manera amb una broma tan pesada per a ell.